Agenda

L'obra pictòrica d'Octavi Comerón expressa la seva manera de pensar i sentir.

En art tot és biografia ja que tota obra artística és l'exteriorització d'una inquietud íntima de l'autor, de la seva manera de sentir i de
pensar, en un moment determinat de la seva vida; de l'encuny d'una moneda en la què s'hi fonen tots els pòsits d'esperances i neguits,
de reflexions i deliris, de l'artista. Una mena de radiografia que, a la vegada que ens mostra com l'artista veu i entén - o no - el món
que l'envolta, també ens permet escrutar i entendre - o no - el seu món
interior.
I si això és així, què no serà una exposició individual, amb obres de diferents etapes i estats d'ànim, sinó la manifestació del camí ple de
meandres de la trajectòria vital-creativa de l'artista?

L'exposició que es presenta d'Octavi Comerón al Museu del Càntir n'és un exemple. Octavi Comerón és - era - un artista integral, de
tarannà modest i plurals inquietuds, intuïtiu i analític alhora, exigent amb si mateix i sabedor de sabers que no havia après. Va entrar a
la facultat de Belles Arts
de la Universitat de
Barcelona amb el bagatge d'un ingenu academicisme però també el prometedor desassossec del novell, com revela la primerenca
pintura sobre fusta, de
dimensions 183 x 183 cm. Posteriorment, entre el misteri i la lògica, tempteja nous camins i atret per conceptes que li són pròxims,
s'endinsa per diferents
horitzons de l'art abstracte i, a la vegada, en l'atracció de les imatges de les coses simples, quotidianes ... I, paral·lelament, portat pel
seu interès per tots els vessants de l'activitat humana, analitza i especula sobre l'essència de l'art en l'àmbit social i concreta el seu
estudi en dos singularíssims textos: la seva tesi doctoral titulada 'La fàbrica transparent' i 'El contracte comú'. En el primer, obra de
llarg abast social i polític, analitza les relacions entre l'espai de l'art, la noció de treball i les seves implicacions econòmiques; en el
segon planteja una nova economia de l'art fundada en el dret del treball sobre els de propietat, generador de plus-vàlues. I no tarda en
que aquesta preocupació humanista insereixi en la seva obra pictòrica i aparegui la figura de l'obrer com a eix central de les seves
obres. N'és paradigma eloqüent la sòbria imatge, ja de la darrera etapa, d'un obrer que rep, quasi d'esquena, pacientment,
cansadament, una ordre d'algú que ni tan sols es veu en el quadre. Un resum del sentit - o manca de sentit - de la vida de l'obrer
anònim.

Octavi Comerón, un artista generós i compromès que, a la vegada que es perfeccionava en el secret de l'ofici no volia que el seu fruit en
cap cas fos inútil.
LL.J.C.

Material

Pintura

Activitat accessible

si