Agenda

Josep Palau i Fabre es pensava com a escriptor, molt principalment com a poeta, que es desplegava també com a autor teatral, narrador
i assagista. Més ençà o més enllà de les seves interpretacions de la vida i l´obra de Picasso, l'Alquimista va especular també sobre obres
i creadors amb què personalment es contrastava: de Llull a Artaud, passant per Rimbaud i Maragall, els seus grans referents. És sobre
aquesta mirada interrogativa damunt l'art i la literatura amb què el poeta dialoga que s'articularà la meva contribució al 'Retrat
inacabat' de Palau, en la línia pròpiament assagística del meu llibre 'Foc secret de Josep Palau i Fabre'.

Oriol Pi de Cabanyes

De molt jove, amb disset anys, guanya la primera convocatòria de la 'Crida als escriptors joves' de Serra d'Or i amb vint-i-tres anys ja
obté el premi
Prudenci Bertrana per la seva primera novel·la Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973). Per aquesta obra també rep el Premi
Crítica Serra d'Or de
novel·la de l'any 1974. La novel·la té importància com a retrat de la joventut de l'època. Compagina la feina d'escriptor amb la docència
i com a novel·lista també és autor dels llibres 'També les formigues', Dylan, algun dia ploraran de solitud' (finalista del premi Josep Pla
de 1975) i 'Esquinçalls d'una bandera' (1977; finalista del premi Sant Jordi de 1976). En el terreny de la narrativa breu publica l'obra
'Novenari d'ànimes' (1978).

Com a assagista, Oriol Pi de Cabanyes publica, conjuntament amb Guillem-Jordi Graells, La generació literària dels 70 (1971) i com a
especialista en el segle XIX, és autor de les obres La Renaixença (1978), Apunts d'història de la Renaixença (1984) i Repensar
Catalunya (1989), amb la qual obté el Premi Josep Vallverdú d'assaig l'any 1988. De la seva extensa producció també cal destacar el
dietari Llibre d'hores (1975-1978) (1980) i el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (premi Sant Joan, 1995).

Col·laborador habitual en mitjans com Serra d'Or, Avui o La Vanguardia, Oriol Pi de Cabanyes ha estat director del Museu Víctor
Balaguer de Vilanova i la Geltrú i de la Institució de les Lletres Catalanes, així com del Gabinet del Conseller de Cultura i del Consorci
Català de Promoció Exterior de la Cultura.

Va ser vocal de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre els anys 1978 i 1980.

Lloc

Fundació Palau. C. Riera, 54 08393 Caldes d'Estrac

Més informació

https://www.fundaciopalau.cat/event/palau-i-fabre-retrat-inacabat/