Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech

L'exposició permanent se centra en la colònia d'artistes vinculats a la vila durant l'època del modernisme, el noucentisme i l'art decó. Entre
la dècada de 1880 i la de 1930, Cerdanyola havia estat un dels llocs d'estiueig escollits per la burgesia i per molts intel·lectuals i artistes, i
aquest fet va propiciar que es convertís en un nucli cultural de primer ordre. L'exposició permanent es divideix en cinc àmbits, el primer
dels quals, la sala Balcells-Buïgas, està dedicat als arquitectes modernistes Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells i a l'enginyer Carles
Buïgas.

L'il·lustrador i escultor Ismael Smith protagonitza el següent àmbit. A l'espai que ocupava l'antiga sala noble de la torre d'estiueig se situa
l'escultura modernista, on destaca la col·lecció de guixos de Josep Llimona i Lambert Escaler, i diferents peces corresponents a les arts
aplicades modernistes, com ara vitralls, mobiliari, ceràmica, cartells i il·lustracions d'artistes tant reconeguts com Ramon Casas, Alexandre
de Riquer, Apel·les Mestres i Marian Burgués. Josep de Togores, l'artista cerdanyolenc més celebrat protagonitza el quart àmbit, amb
dibuixos, cartells, olis, gravats, litografies i documentació. També cal fer esment d'obres d'altres artistes propers a Togores, com els
escultors Manolo Hugué o Joan Rebull.

Per últim, el darrer àmbit està dedicat als artistes que configuraren la colònia noucentista de Cerdanyola: Manuel Humbert, Marian Espinal,
Josep Viladomat, Valentí Castanys o Francesc Juventeny, entre d'altres.

La mirada tàctil