Agenda

La poesia com a alternativa vital. Entre 1964 i 1982 es van produir a Catalunya, el País Valencià i les Illes un moviment literari alternatiu que va tenir la poesia com a mitjà d'expressió, que es va desenvolupar en paral·lel a l'activitat dels partits antifranquistes i a la transició política. S'inicia pels volts de 1964. Poetes com Narcís Comadira, Francesc Parcerisas o Marta Pesarrodona es fan ressò de la nova societat de consum i fan versos contestataris contra la societat patriarcal o la guerra del Vietnam. La seva obra lliga amb l'obra d'artistes pop com Eduard Arranz Bravo o Enric Sió. Amb músics com Pau Riba. I amb novel·listes com Terenci Moix. Com a reacció enfront d'aquest món pop, sorgeix l'art conceptual, la poesia visual i la poesia concreta. Joan Brossa n'és el pare indiscutible. Al seu costat, Carles Santos, Santi Pau, Jordi Pablo, Carles Camps, Fina Miralles o Francesc Torres, exploren els límits de l'expressió poètica i plantegen la mort del llenguatge. Tercer moment: el textualisme de Biel Mesquida i Quim Monzó, l'art políticament explícit i provocador de Bigas Luna, Eugènia Balcells o Ferran Garcia Sevilla. Com a reacció a l'austeritat de la poesia visual i de l'art conceptual, es tracta de forçar el llenguatge i treure partit de tots els seus registres i les seves possibilitats d'expressió. L'any 1970 se celebra a Barcelona el festival Price dels Poetes, amb la intervenció estel·lar del poeta Pere Quart, un dels caps visibles de la resistència antifranquista. El 1973, a La universitat Autònoma de Barcelona, s'organitza el Gespa-Price, un happening multitudinari que reflecteix una nova actitud davant del fet poètic, el llenguatge i la lluita política. A partir d'aquí, una explosió de propostes. Revistes com Tarotdequinze, El pàrking de les feres, Blanc d'ou o Neó de suro. Iniciatives editorials com Cristalls, Llibres del Mall, Tafal, Quaderns Crema, Guaret... que introdueixen l'estètica de la postmodernitat. Es recuperen els mestres (Foix, Vinyoli, Palau i Fabre, Ferrater) i sorgeixen noves personalitats poètiques (Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol, Damià Huguet, Àngel Terron, Enric Casasses, Andreu Vidal i tants d'altres).
La revolta poètica 1964-1982 és una exposició única que mostra per primera vegada l'aportació de la poesia al debat artístic i cultural d'un moment fonamental de la història del nostre país. I presenta les relacions de la poesia amb les altres arts. Es basa en un treball d'arxiu molt minuciós, a partir de fons personals, i reuneix desenes de documents inèdits, fotografies, obres d'art, objectes, llibres i manuscrits. Destaquen especialment els collages de Gabriel Ferrater, que s'exposen per primera vegada o el dibuix de la relació entre poesia i món hippie o entre la poesia catalana i la guerra del Vietnam. També es presenten nombrosos documents que no s'han vist mai al voltant dels festivals Price dels Poetes i Gespa-Price, pel·lícules, cartes i fitxes policials. El catàleg, que edita Edicions 62, és un llibre de col·lecció que reuneix tota la documentació inèdita que ara surt a la llum, amb voluntat divulgativa.

Pop, llibres d'artista, conceptualisme, poesia visual, textualisme, festivals, revistes, editorials, postmodernitat.

Destinatari

A tot públic

Pagament

Visa o metàl·lic

Més informació

www.fundaciopalau.cat