Agenda

Si hi ha un estil original i inèdit en les pàgines del TBO, aquest és el de Coll. Tant per la forma dels seus ninots com per la
vida que els dóna, Josep Coll i Coll pot semblar un autor recent tot i haver dibuixat fa més de cinc dècades.

Després d'uns inicis més convencionals, s'aparta aviat dels cànons de l'ortodòxia i dels patrons de l'època per modernitzar
composició, estètica i continguts. El resultat és un estil tant propi que encara avui l'identifica i el manté fresc. D'aquí ve un
dels seus majors atractius. L'altra modernitat de Coll rau en la manera com ordena i organitza la historieta: ben bé com si
fes cinema!.

Però són els seus personatges sense nom els que el fan definitivament singular. Aquesta gent llargaruda que no necessita el text per expressar-se, que en té prou amb el gest i la ganyota, continua sent obra llaminera per a col·leccionistes
d'originals, lectors de tebeos i devots del còmic en general. Les criatures de Coll, individus que belluguen, que tentinegen i
que omplen de moviment les pàgines, enriqueixen sòlidament el nostre patrimoni de vinyetes i tinta.

Apropar-se a Coll és topar amb situacions imprevisibles i finals desconcertants. Tant, que fins i tot els seus propis
protagonistes, estupefactes, se'n sorprenen en la darrera vinyeta. En aquest moment, personatge i lector senten el mateix.
Una altra singularitat d'aquest gran dibuixant a qui endevinem darrera cada historieta gaudint i sofrint un lent procés creatiu en el qual aboca les seves dots d'artista i de narrador. Malgrat aquests mèrits i per culpa de no deixar-se encasellar, Coll va anar quedant bandejat fins pràcticament l'oblit.

Exposició d'originals del TBO