Agenda

Home > Agenda > Exposicions

Didier Lourenço entre tintes

 
En curs

Museu del Càntir d'Argentona
Fins al 01/11/2021.
Dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns tancat
Argentona  Exposicions   Públic General 


Exposició de litografies de Didier Lourenço.
Acte inaugural divendres 17 de setembre a les 19 hores

Fa Lourenço
Lourenço no explica històries, encomana estats d'esperit. Les seves ubiqües protagonistes, de vegades acomodades en un sofà, d'altres en
bicicleta, revelen plenitud. La plenitud quotidiana de qui
habita el present, l'aquí i l'ara.
Davant seu, no cal que ens preguntem qui és aquesta noia que ens torna la mirada, lliure de preocupacions; sabem que som nosaltres
mateixos per dins.
El rostre de la noia, així com molts dels elements que es repeteixen en les obres de Lourenço, són el resultat d'una lenta destil·lació. I no
parlo només de l'evolució de l'obra d'aquest autor, em
refereixo a la història de l'art
contemporani. Com va escriure Newton: ''si he pogut veure més enllà és perquè em vaig enfilar al coll de gegants''.
El rostre de la 'noia de Lourenço' és fill del cubisme sintètic de Picasso, el seu tractament del color 'què gran, el Titan Rojo Escarlata!' conté
la joie de vivre i la filosofia d'un Matisse filtrat per
David Hockney. El seu extraordinari sentit de la composició -figures lleugerament desplaçades a
la dreta- és hereu del suprematisme de Malèvitx, la relació felina abeura en Balthus, i la profunditat de camp és hereva de Cézanne, el
primer pintor que va renunciar als artificis de la perspectiva
per adaptar-se a la bidimensionalitat de la tela.
Podríem seguir enumerant l'ADN plàstic d'un artista que, com tots els artistes, no ha aparegut per generació espontània. El més
interessant, però, són els elements que el fan tan particular i,
alhora, universal.
Fixem-nos en les seves multituds urbanes: gent que va d'ací a d'allà sense mirar-se, alguns a peu, d'altres en bicicleta, hi ha qui passeja el
gos.
Són figures geometritzades, poc personalitzades, cadascú va per ell... i tot i això es tracta d'una obra amable. Poder passejar per la ciutat
fent la teva, sense sotmetre't a l'escrutini dels altres -
com passa en alguns pobles-, és un acte de llibertat. De fet, les democràcies modernes basen la llibertat en el dret a la intimitat.
I encara un detall que no és gratuït: en alguna d'aquestes multituds, hi passa la 'noia de Lourenço¿' en bicicleta i ens torna la mirada. Es
tracta d'un recurs que ja empraven els renaixentistes
italians per establir connexió amb l'espectador.
I us preguntareu, què hi ha d'íntim i personal en anar en bicicleta? Lourenço m'ho aclareix: 'si miro el món quan vaig a peu, tot és massa
lent i avorrit. Quan vaig en cotxe no puc fruir el paisatge.
Per a mi, la velocitat ideal és quan vas en bicicleta'.
Intento definir les sensacions que em produeix l'obra de Lourenço, i només em venen al cap les paraules de Pepín Bello, el gran amic de
Federico García Lorca: 'Cuando hablaba Federico, no hacía
frío ni calor, hacía Federico¿'. És quelcom de molt semblant.

Ricard Mas
(membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art)

Material

litografíes

Lloc

Museu del Càntir d'Argentona

Més informació

https://www.museucantir.org

Activitat accessible

si

Comparteix:


Activitat Gratuïta

Activitat Gratuïta

Dades de contacte

Fina Carreras


Museu del Càntir d'Argentona

Plaça de l'Església 9
08310 ARGENTONA
937972152
correu@museucantir.org
http://www.museucantir.org