Agenda

Baetulo, el nom de la ciutat romana situada al Turó d'en Rosés (Badalona) i el seu entorn, el coneixem gràcies a les fonts antigues i l'epigrafia
llatina del segle I dC. Tot i així, les emissions monetàries ibèriques de principis del segle I aC usen el topònim Baitolo, que designaria també,
possiblement, tant el riu proper, com el poblat del Turó d'en Boscà, abandonat en paral·lel a l'ocupació romana. L'etapa de transició entre el
món ibèric i el romà és poc coneguda arqueològicament, però l'epigrafia ibèrica pot ajudar a entendre-la millor.

El corpus d'inscripcions ibèriques de Badalona és un dels més nombrosos amb més de 50 inscripcions, la meitat encara inèdites.

Principalment, les inscripcions procedeixen de les excavacions de la ciutat i dels seus suburbis. De zones més allunyades, només coneixem un
parell d'inscripcions sobre ceràmica provinent d'una sitja al peu del poblat del Turó d'en Boscà i l'estela de Can Peixau, descoberta a finals del
segle XIX. La majoria de les inscripcions són esgrafiats curts i fragmentats sobre ceràmica campaniana de vernís negre amb els noms dels
propietaris. En canvi, només disposem d'una inscripció sobre terra sigil·lada, que per ser de finals del segle I aC és considerada una de les
més modernes del corpus ibèric, que documenta un nom ja romà: luki / Lucius. Les inscripcions més conegudes són les esteles de ḿlbebiuŕ i
banduin que van aparèixer reaprofitades a la claveguera del cardo màxim, en les quals s'usen les fórmules (ar)ḿi i ebanen, típiques de
l'epigrafia funerària. També cal destacar el segell sobre una etiqueta de plom amb el nom aiunildun i tres ploms monetiformes que imiten la
marca dels sisens de bronze: be II.

Entre les novetats d'aquests darrers anys que presentarem, destaquen dues fusaioles, una d'elles amb la inscripció més llarga del corpus de
Badalona, encapçalada per l'habitual fórmula cultual neitin iunstir, un segell sobre un dolium amb el nom sencer del productor tautinildun, una
ceràmica ibèrica amb el nom de la divinitat balkar i els dos primers segells sobre tègula del corpus ibèric. Finalment, cal destacar l'àncora amb
el doble text baitolo, que tot i procedir d'un derelicte indeterminat de la Costa Brava, probablement es va fer a la ciutat i hi testimonia la
presència d'armadors ibèrics.

Conferència a càrrec de Joan Ferrer Jané

Lloc

Sala d'actes. Museu de Badalona
Pl. Assemblea de Catalunya, 1
Badalona

Més informació

https://www.museudebadalona.cat/esdeveniment/conferencia-quan-badalona-era-baitolo-novetats-en-epigrafia-iberica/