Agenda

En no pas més de vint anys, practicant la Jihad o guerra santa, els seguidors de l'Islam surten d'Aràbia i, davant d'un Imperi bizantí impotent,
ocupen Palestina, Síria i Egipte. En successives i ràpides campanyes, conquereixen Mesopotàmia, Mèdia i la major part de l'Imperi sassànida.
L'avanç continua i en pocs anys ocupen per occident tot el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i la meitat de la Gàl·lia, al mateix temps que per
orient s'expandeixen pel Khorasan i el Sind i arriben fins a la vall de l'Indus. En els primers decennis del segle VIII, poc abans de la fi del
califat Omeia de Damasc, els musulmans són al cor d'Europa i a les portes de l'Índia i la Xina.
La coronació de Carlemany a Roma l'any 800 com a emperador dels francs és adoptada com la data d'inici de l'imperi carolingi, encara que la
formació del gran regne franc és anterior: de l'època dels monarques merovingis i , sobretot, de les conquestes dels fundadors de la dinastia
carolíngia: Carles Martell i Pipí el Breu, pare de Carlemany.
La Marca Hispànica, o conjunts de comptats carolingis de terres catalanes- és l'origen de la futura Catalunya. L'ofensiva franca no aconsegueix
dominar el límit de l'Ebre i els comtes de Barcelona trigaran tres-cents cinquanta anys a arribar-hi. Per la banda de ponent, el domini carolingi
no assoleix tampoc els grans rius Segre i Cinca i als Pirineus, amb prou feines controla les altes valls del Pallars i la Ribagorça.

Lloc

Museu Arxiu Josep M. Codina i Bagué

Inscripció

no

Més informació

www.calella.cat

Activitat accessible

Sí