Agenda

Joan Barbarà presenta una obra profunda, de sensibilitat extrema, que denota els seus grans coneixements tècnics al servei d'una intensa
creativitat.
Coneixedor de l'estil clàssic ha anat evolucionant cap a un estil personal propi. Les textures de les seves obres aconseguides amb la
pintura, el gravat, la fusta o el collage
combinats entre si creen l'atmosfera de les seves respostes plàstiques amb una delicada bellesa. És evident la influència de les
avantguardes sempre però amb una forta
base d'ofici i una gran independència estètica, on profunditza en la interpretació des de la pròpia experiència creativa.
Un artista vertader, autèntic, irònic, bohemi, metòdic i perfeccionista que ha calat profundament, amb tot el reconeixement dins del món
professional.
Joan Barbarà va ser deixeble d'Édouard Chimot, començà a exposar el 1944 i practicà tot tipus de gravat al taller de Francesc Mèlich. La
seva primera individual, de
pintura i de gravat, va fer-la a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1957. Aquest any marxà a París becat per l'Institut Français, i
freqüentà l'acadèmia de la Grande
Chaumière. Treballà amb el gravador català Lluís Bracons i als tallers Leblanc i Lacourière-Fréault, entre altres, i pels litògrafs Mourlot. A
París tingué l'oportunitat
d'estampar gravats de Matisse, Picasso, Miró i altres artistes de primer ordre.
De nou a Barcelona el 1966 s'integrà al taller Gustau Gili fins 1975, estampant obres també de notables artistes, tasca que continuà al seu
propi taller, on treballà molt per
a les edicions d'Aimé Maeght. L'obra personal de Barbarà ha estat sempre la d'un artista molt personal que ha posat el seus grans
coneixements tècnics al servei d'una
intensa creativitat. Començà dins un estil clàssic, com els aiguaforts que il·lustren el llibre El Collsacabra de Joan Triadú (c 1952-53), però
ha anat evolucionant cap a un
estil propi on la petjada de les avantguardes és ben evident, sempre però amb una forta base dofici i una gran independència estètica.
De les seves realitzacions cal destacar els aiguaforts per a la traducció que Carles Riba va fer de La cançó d'amor i de mort del corneta
Christoph Rilke de Rainer Maria
Rilke (1965), el recull La masia (1986) -les matrius calcogràfiques del qual es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya-,
Empúries, inici d'un retorn amb
textos seleccionats per Alexis Eudald Solà (1992) -la maqueta i materials preparatoris són també a aquesta institució- o De París a Olot
editat per la Fundació Xavier
Nogués (2005), que li va fer un homenatge.
A part de les edicions de bibliofília ha realitzat també molts gravats independents i la seva obra com a pintor té la mateixa gran qualitat
que la de gravador.
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de la que passà a ser supernumerari el 2011.

Aquesta exposició ens recordarà la figura cabdal en el món artístic de Joan Barbarà (Barcelona 1927-2013), un artista total que es va desenvolupar amb excel·lència pel camp de la pintura, dibuix, bibliofília i calcografia, on va aconseguir la categoria de mestre gravador.

Més informació

http://www.ajllavaneres.cat/museu