Agenda

La fotografia a mitjans del segle XIX era un objecte únic, un substitut del retrat del pintor de cavallet. Però, a diferència d¿aquell, la mateixa
era a l'abast de pràcticament totes les capes socials. Existien fotògrafs itinerants, no obstant era normal anar-hi a de fotògrafs establerts
Barcelona Noms com els fotògrafs de Napoleón, Pau Audouard o Antoni Esplugas, tots amb estudis fotogràfics a Barcelona, eren garantia
d'una fotografia d'excel·lent qualitat, en uns estudis fotogràfics decorats amb el luxe que requeria la selecta clientela.
Aquestes imatges exposades són obra de destacats fotògrafs barcelonins, com per exemple el pioner de la fotografia Marcos Sala, propietari
del Centro Fotográfico, a la plaça del Teatre, tot sent un participant habitual a les exposicions artístiques de Barcelona. Rafael Arenas, que va
ser un dels fotògrafs més importats de la ciutat amb una clientela elitista. Felip Perelló que estava establert al carrer de la Cadena a Barcelona
i després al carrer Oreneta a Gracia, i que es va especialitzar en la fotografia de nens, o R. Monné que, probablement, va ser un fotògraf
itinerant; amb estudi a Barcelona, a la Gran Via. També va tenir estudis a la plaça Santa Anna de Mataró i al carrer Sant Josep de Calella.

La fotografia a mitjans del segle XIX era un objecte únic, un substitut del retrat del pintor de cavallet. Però, a diferència d'aquell, la mateixa era a l'abast de pràcticament totes les capess socials...

Material

Fotografies Datació aproximada: 1880-1900 Número registre del Museu: 12486-5, 12486-7, 12486-8, 12486-10, 12486-11, 12486-12, 12486-13, 12486-15.

Objectius

Al 1875 l'equip per fer fotografies (compost per càmera, plaques de vidre i productes químics per fer-lo servir) pesava uns 30 kg i requeria de
certs coneixements de química. Al 1883, amb l'aparició de les plaques de vidre ja preparades per al seu ús i les càmeres de petit format, el pes
del conjunt es redueix a 1,5 kg i deixa de ser imprescindible cap coneixement específic per fer-lo anar. Això fa que l'ús de la fotografia deixi de
estar en mans únicament de professionals i que, aparegui la fotografia amateur o familiar. A poc a poc, l'ús de la fotografia es fa més popular i
es multipliquen els fotògrafs aficionats, sempre d'una posició social elevada. No serà fins la meitat del segle XX, que fer fotografies esdevingui un
fet autènticament popular.

Programa

La fotografia captava aquells moments més importants de la vida, un nou membre de la família, una boda o una mort: van ser molt populars les
fotografies post-mortem del essers estimats, era l'únic record que tindrien les famílies més humils. També es feien fotografies els que marxaven,
els emigrants que amb tota seguretat, mai es tornarien a veure. Les classes més benestants es feien fotografies en format més diversos, com les
cartes de visita que repartien entre el seu cercle d'amistats. Uns documents que ens permeten veure com eren i com vestien els nostres avant-
passats.

Lloc

Museu-Arxiu Municipal Josep M. Codina i Bagué
c/ Escoles Pies, núm. 36

Inscripció

no

Pagament

Sí

Més informació

www.calella.cat

Activitat accessible

Sí