Agenda

Nom de l'objecte: Rajoles incrustades al foc
Datació aproximada: 1888
Estil: Eclecticisme
Número registre del Museu: 13.115-5


A la segona meitat del segle XIX es produeix una renovació dels materials destinats a la decoració de la casa. Es busca el confort, la higiene i,
evidentment, uns interiors que reflecteixin l'estatus social de la família. Una posició que es demostra a través dels bibelots i altres elements
decoratius. Un d'ells, i que amb l'arribada del Modernisme adquirirà més importància, són els terres.
Fins a mitjans del segle XIX, el paviment de les cases es realitzava bàsicament amb llosetes de fang cuites sense envernissar; mentre que
palaus i llocs més destacats es pavimentaven amb lloses de marbre, parquet, mosaics i altres materials luxosos.
Amb el canvi de gustos de la burgesia, la indústria ceràmica, que proporcionava tradicionalment la majoria del material per cobrir els terres,
es modernitza. Comença a fabricar llosetes en diferents colors: crema, vermell i negre. Però ràpidament, impulsada per les novetats que es
produeixen a Europa, especialment a la indústria ceràmica anglesa, apareix un nou producte que tindrà un èxit molt curt en el temps.
L'anomenat mosaic incrustat al foc.
Tot i el nom mosaic es tracta d'unes rajoles amb una mida d'uns 12x12cm, realitzades en gres ceràmic, cosa que els aportava una duresa
major que les tradicionals llosetes. La tècnica de realització era coneguda des de l'Edat Mitjana, realitzada a partir d'una trepa metàl·lica amb
la forma de la figura desitjada, aquesta s'emplenava amb argila barrejada amb pigments. Un cop feta la rajola, es retirava la trepa metàl·lica i
la peça se sotmetia, en un forn ceràmic, a una cocció d'uns 1.100 graus. Aquesta cocció, és a dir el foc, era la que enduria i impermeabilitzava
la rajola. Però el que va cridar l'atenció va ser la decoració.
Un dels primers a fabricar-lo va ser Josep Bruguera, de Palafrugell, que el 1883 s'associa amb Domingo Busquets i Àngel Anchisi per fundar
una gran fàbrica a Arenys de Mar. El 1888 Àngel Anchisi, d'origen italià, es queda com a únic propietari de la fàbrica, realitzant aquestes
rajoles, com podem veure en un catàleg de l'empresa.
La fàbrica coneix un creixement ràpid, però tanca el 1890 per la competència d'un nou producte: el mosaic hidràulic. El paviment o mosaic
hidràulic es realitzava en ciment i enduria eliminant la humitat sense necessitat d'un forn, cosa que abaratia molt les instal·lacions per a la
seva fabricació i el cost final del producte. A més, es podia emprar una major quantitat de pigments i en el seu disseny van treballar els
millors artistes de l'època. Van sorgir fàbriques a gairebé totes les ciutats de Catalunya, encara que les principals estaven a Barcelona. Això va
significar la fi de l'incrustat al foc d'Àngel Anchisi, tot i que es va continuar realitzant a altres fàbriques com la Romeu Escofet de l'Hospitalet.

Es tracta d'unes rajoles amb una mida d'uns 12x12cm, realitzades en gres ceràmic, cosa que els aportava una duresa major que les tradicionals llosetes. La tècnica de realització era coneguda des de l'Edat Mitjana, realitzada a partir d'una trepa metàl·lica amb la forma de la figura desitjada.

Lloc

Museu Municipal Josep Mª Codina Bagué
c/ Escoles Pies, núm. 36
Calella

Pagament

Sí

Inscripció

no

Més informació

www.calella.cat

Activitat accessible

Sí