Museu de Premià de Dalt. Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe

Poblat Ibèric del segle VI-I aC, de dimensions mitjanes, ubicat en un lloc estratègic, amb una clara intenció de
control del territori: la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana i la Serra de Sant Mateu, via de pas vers el Vallès.
Situat en un turó de la vessant sud de la Serralada litoral. S'eleva uns 267 metres sobre el nivell del mar i te una superfície de 29.967 m2.
La seva construcció respon a un model urbanístic aterrassat, emmurallat i amb una torre defensiva que constitueix el nucli urbà entès com
a centre polític i econòmic del territori circumdat, de clara vocació agrícola.
Està parcialment excavat, de tal manera que només es coneixen en produnditat la zona superior del carrer i les tres cases, i la torre.
Descobert l'any 1929 per Joaquim Folch i Torres, ha estat objecte de recerca per part d'arqueòlegs, associacions i institucions.
L'any 1972 els terrenys es van urbanitzar, causant la destrucció de gran part del jaciment.
L'any 1988, l'Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir la titularitat dels terrenys i l'octubre de 2005 va declarar tot el jaciment arqueològic
com a Bé Cultural d'Interès Local.

Categories

Història