Museu de Gavà. Castell d'Eramprunyà

De l'antic castell d'Eramprunyà, seu de la baronia que havia senyorejat els territoris de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de
Llobregat i Viladecans, resten dempeus alguns panys de paret i altres en ruïna que permeten identificar-hi algunes de les seves velles
estances i també la seva distribució.

La fortalesa, documentada l'any 957, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els
segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que, durant l'edat mitjana, van encarregar-ne la cura a Mir Geribert, l'anomenat 'príncep
d'Olèrdola', als seus descendents i desprès a les famílies Santmartí i Santa Oliva. El 1323 el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer,
Pere March, membre d'un llinatge que dominaria Eramprunyà fins el 1590. Una inscripció gravada a la roca davant mateix del portal de la
capella recorda que 'en l'any de l'encarnació de Nostre Senyor 1375 fou començada l'obra del mur d'aquest castell per Jaume March'.

El 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va patir les conseqüències d'un atac militar del qual no s'acabaria
recuperant del tot mai més. Desprès, la baronia va establir-se pro indivís, entre les nissagues nobiliàries dels Erill, Sentmenat, Copons i
Sarriera, les quals la van vendre al banquer, negociant i industrial barceloní Manuel Girona el 1897. Sembla que Girona, en un principi,
estava disposat a restaurar el castell d'Eramprunyà, i va fer aixecar un plànol al mestre d'obres Ramon Soriano Tomba, però finalment es
va decantar per restaurar el de Castelldefels, encarregant-ne les obres al mateix Soriano.

El 2007 passaria a mans de l'Ajuntament de Gavà per adquisició a la família Girona. Des de llavors, el Consistori ha treballat per la seva
recuperació per tal de posar en valor aquest patrimoni per a tota la ciutat, i també per a la comarca i per a Catalunya.

Declarat Be d'Interès Cultural el 8 de noviembre de 1988. RI-51-00054841