Museus de Martorell. C.I. del Patrimoni Històric ''La Caserna''

La mobilització d'exèrcits, el seu desplaçament pel territori i l'allotjament dels soldats a les cases va originar un elevat nombre de
conflictes amb la població rural, sobretot durant els segles XVII i XVIII: la revolta del Corpus de Sang (1640), la Guerra dels Segadors
(1640-1652)o més endavant, la revolta dita de les barretines o gorretes (1689). Això comportà que paulatinament la càrrega dels
allotjaments es veiés substituïda per un tribut equivalent que serví per construir casernes a les poblacions més importants del país.

Aquest serà el cas de la Caserna de Cavalleria de Martorell. L'Ajuntament projectà la construcció d'un edifici de nova planta a una peça de
terra denominada Camp de la Creu, fora de les muralles de la Vila i a les cruïlles de camins del Pont del Diable i el Congost. L'obra, que es
va iniciar el 1731, va anar a càrrec del mestre d'obres martorellenc Antoni Saus, seguint els plànols dissenyats pels enginyers militars.

La nova caserna disposava de planta rectangular, una capacitat per a 600 homes i una superfície de 1.050 metres quadrats distribuïts en
planta baixa i pis. La part baixa era destinada a les quadres i els serveis, i la segona planta a dormitori. La porta d'accés era orientada a
migdia i era presidida per l'escut de la vila (actualment conservat al Museu Municipal Vicenç Ros).

El 1962, després de la reconstrucció del Pont del Diable, i la urbanització del seu entorn, l'edifici de l¿antiga caserna serà valorat com un
element indissociable de la imatge del pont, perpetuada en els dibuixos i gravats dels viatgers il·lustrats i romàntics dels segles XVIII-XIX.
Però tret de l'ala est de l'edifici, la resta ja era irrecuperable.

El març del 2008 l'edifici de l'antiga caserna va desaparèixer degut a greus afectacions estructurals que van obligar a enderrocar-lo. Just un
mes després l'Ajuntament de Martorell va decidir construir un edifici de nova planta per convertir-lo en el nou Centre d'Interpretació del
Martorell, el qual es va inaugurar el passat abril de 2012.

A l'espera del projecte museològic i museogràfic que donarà contingut al CIPH, de moment s'hi ha traslladat l'exposició monogràfica que hi
havia a l'Espai Sant Bartomeu-Pont del Diable, instal·lada a la segona planta.

També està previst que aquest nou equipament es converteixi en un punt d'informació turística de Martorell.

Categories

Art Història

Altres seus

El pont del Diable és una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del
Llobregat i de l'Anoia. Està situat a l'entrada del Congost del Llobregat just després de la confluència amb el riu Anoia. Va ser construït vers
l'any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns
carreus, en el moment en què es va dur a terme la nova estructuració de la Via Augusta com a conseqüència de la fundació de la Colonia
Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (Barcelona), a finals del segle I a. C. L'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha
conservat fins avui dia.

S'ignora la data de destrucció del pont romà però sabem del cert que el 1283 s'iniciarà el procés de construcció d'un nou pont d'estil gòtic
amb una fesomia similar a l'actual. La reconstrucció del pont, també anomenat de Sant Bartomeu per la capella romànica que tenia al
costat o pont de pedra, va ser una obra de gran importància i amb aquesta finalitat, es van fer recaptes i s'imposaren tributs durant molts
anys.

El procés de transformació de la xarxa viària, sobretot a partir del segle XVIII, va propiciar nombroses intervencions sobre l'obra del pont i
en el seu entorn, com la construcció de la caserna de cavalleria.

L'any 1939 el pont va ser volat per l'exèrcit republicà en retirada a les acaballes de la Guerra Civil. El 1961 es van iniciar els treballs de
reconstrucció de l'arcada gòtica central. L'enderroc de les cases adossades al cappont de Martorell va posar al descobert restes del
parament romà, i el de l'antic escorxador municipal (1990), va permetre localitzar les restes de la capella de Sant Bartomeu.

Instal·lacions

Accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Aula-taller.
Sala d'exposicions temporals.

Serveis

Activitats culturals: visites guiades, tallers, música ....
Serveis pedagògics i educatius.