Museu Arqueològic de L'Esquerda. Jaciment arqueològic de l'Esquerda

L'OPPIDUM IBÈRIC
El jaciment de l'Esquerda es troba en una península de 12 Ha., que aprofita un dels primers meandres tallats amb espadats sobre el Ter
quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana de Vic, i sobre la principal via de
comunicació cap a la costa gironina. Segurament aquest fet explica la llarga ocupació humana del lloc, que s'estén des del bronze final fins
a l'Edat Mitjana, amb un petit parèntesi en època romana.

A finals del s.V aC o inicis del segle IV aC el poblat es fortifica i s'organitza: a l'únic lloc accessible del meandre, al costat nord, es
construeix una potent muralla de pedra seca travessada per
un carrer longitudinal, amb unes recambres internes o armora, que en conjunt mesura sis metres d'amplada. A la part exterior s'hi recolzen
dues torres massisses, l'una quadrada i l'altra rectangular, que flanquegen el carrer, protegint la porta d'accés al poblat.

A la fi del segle III aC, l'oppidum pateix un greu incendi i la muralla, part de les habitacions i del carrer són destruïts. Un segle més tard,
ja dins el període ibèric recent (s. II-I aC), l'Esquerda es reconstrueix: l'hàbitat es situa en un nivell més alt. Els nivells d'ocupació d'aquest
darrer poblat ibèric han estat molt deteriorats -en els sectors excavats fins ara- pels posteriors treballs de conreu dels terrenys que ocupa el
jaciment.

A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona. No s'hi documenta cap assentament romà, i fins a inicis de l'època medieval no tornarem a
tenir vestigis d'ocupació en aquesta àrea.

EL POBLE MEDIEVAL

A finals del segle VIII, per tal d'aturar l'avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts claus: Savassona, Sant Pere
de Casserres i l'Esquerda, entre d'altres indrets, i reforcen aquesta muralla visigòtica amb un seguit de torres de planta quadrada.

La primera cita documental de l'Esquerda és de l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda
Ciutat, nom antic de l'Esquerda.

A partir del segle X tenim referències documentals d'una petita església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes
antropomorfes excavades a la roca. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval són cases fetes de pedra, de planta quadrada.
la majoria de les restes excavades corresponen al poblat baix-medieval (s.XII-XIII) situat entorn de l'església romànica. Les cases s'obren
cap a una plaça central i s'arrengleren al llarg d'un carrer, que segueix la mateixa planificació urbanística que el poblat ibèric. Aquestes
tenen un basament de pedra, l'alçat de tàpia i la coberta de teules. Al sector nord del poblat s'ha localitzat un espai destinat a magatzem i a
producció-elaboració d'aliments, amb la presència d'un graner, un molí, una era, un paller i una possible premsa.

Cap a finals del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals, s'inicia el despoblament de l'Esquerda. La zona s'incendia diverses
vegades, fins a la seva definitiva destrucció el 1314. L'abandonament de l'Esquerda provocarà el creixement del nucli de població al cap del
pont, que ja existia com a mínim des de mitjan segle XIII entorn a l'església de Sant Maria, origen de l'actual Roda de Ter, que recupera i
conserva l'antic nom de l'assentament.